to be continued.... or not

Avui he recordat que durant uns mesos vaig tornar a escriure un blog.... m'agradava deixar-hi les reflexions irreflexionades que em venien al cap, però per mantenir un blog s'ha de o bé ser molt constant, o tenir una mica de temps lliure o perdre hores de son. Durant temps vaig optar per la tercera opció, però ara entre la feina, el gimnàs, el futbol, les sèries, el facebook i demés.... doncs això, que el dia té 24h, i no dóna per més.

Així que deixo el bloc oficialment en stand by (estat en el que ja porta uns mesos, com bé es pot observar). No descarto reengaxar-lo algun dia, però no serà en breu. En qualsevol cas, ja us avisaria als que sé que m'heu estat llegint habitualment: gràcies!

...to be continued...

Cuina de vanguardia

Més d'una vegada hem parlat amb els amics sobre el fet de pagar 250€ per un àpat del que molts consideren el millor cuiner del món, l'inimitable el fàcilment imitable Ferran Adrià.

Doncs atenhió (amb la h aspirada a l'estil Adrià) amants de la cuina de vanguardia, que segons les últimes notícies, el cuiner que ha passat a la fama per esferificar els aliments i crear gelatines de mil sabors ha estat acusat pel seu colega Santi Santamaria d'utilitzar productes nocius per a la salut. Es tracta de la metilcel·lulosa, un gelificant d'orígen vegetal que es creu pot ser perjudicial.

El debat està servit... potser per gelosia, potser per preocupació social o potser perquè rajar dels altres mola molt.

Jo, en qualsevol cas, em quedo amb l'entrecot amb patates de tota la vida.

Reflexionem-hi

El factor IKEA

Aquests suecs se la saben ben llarga...

IKEA és el paradís i la perdició alhora, ja que hi pots trobar autèntiques gangues quan es tracta d'amoblar un pis o comprar accessoris per la casa. Ara bé, del que ningú se n'adona és que per molt que 6 gots costin 1,99€, a la que has comprat 50 articles del mateix preu ja t'has deixat 100 eurazos en xorrades. A la que se t'envà la mà i optes per algun moble una mica més cool o uns coixins mínimament decents, la visita de l'IKEA et pot sortir tranquilament per 300-350€.

És el que jo anomeno factor IKEA, el simple concepte que al sumar molt i barat, el molt supera al barat, i al final la targeta treu fum. I és que els suecs, amb molt criteri, et fan passar per tota la tenda per arribar a la secció que realment t'interessa, amb la qual cosa, per molt que vagis amb un objectiu concret, sempre acaba caient alguna xorrada extra que segurament no necessitaves.

Això sí, tu amb un somriure d'orella a orella perquè has comprat la calaixera que havies vist al Corte Inglés per una quarta part del preu, una bateria de cuina per 50€ i unes tisores de cuina a l'increïble preu de 0,99€.

Al cap i a la fi, per què estan els diners? Exacte, per gastar-los. Així que avui me'n vaig a dormir amb 200€ menys al compte però amb la satisfacció que el piset quedarà deluxe (que collons, deluxe sona cutre, quedarà de puta mare!)

I és que els diners no fan la felicitat, però ajuden lleugerament a assolir-la.

Reflexionem-hi

Canvi de cicle

N'hi ha que es resisteixen a creure que això del futbol és cosa de cicles. N'hi ha que encara no creuen que Barça i Madrid porten implícita una llei no visible de vasos comunicants. N'hi ha que creuen que plantilles joves poden aguantar molts anys.

Entre aquestes dues fotos han passat gairebé 2 anys. La base de la plantilla és exactament la mateixa, m'atreviria a dir que fins i tot un pèl millor aquest any. M'arriben a dir aquella nit màgica de París que avui estaríem així, i no m'ho crec.

Però sense sacrifici, sense treball, sense ganes, sense sentiment, sense sang, sense deixar-s'hi la pell dia a dia, sense implicar-se amb l'equip, sense l'atmósfera necessària... en resum, sense entendre el que significa el Barça pels socis i seguidors, no es pot fer res!

Ara toca canvi de cicle, esperem que es faci amb seny i inteligència.

Som més que un club. Ara i sempre.
VISCA EL BARÇA.

We all love GMail

Tornar de festa a les 5 del matí i posar-se a mirar el mail, és estar enganxat. Que hi hagi gent que et contesti el missatge a les 5:05, és estar col·lectivament enganxats.

Trobar-se prop de 100 missatges (tots ells sense cap informació rellevant) si no s'ha obert el mail en 8 hores és tenir col·legues enganxats amb poca feina o que en breu perdran la feina.

Because we all love GMail

La crisis carnívora

En las distancias cortas, todos somos unos hijos de puta.

Aquestes són les paraules d'en Pedro Rivero, el primer director que s'ha atrevit a portar a la gran pantalla una pel·lícula d'animació feta en Flash, en ser preguntat per la gran quantitat de vegades que surt el terme fill de puta a la seva producció. A part de l'innovació que suposa tecnològicament, l'entrevista que publica elpais.com fa entreveure que el guió no ens deixarà indiferents. De la mà de Nikodemo Animation, els pares del fenòmen estatal Cálico Electrónico, La crisis carnívora es presenta com una nova proposta molt interessant. I si la productora no fos garantia suficient, les veus de gent com Carlos Sobera, Enrique San Francisco o José Coronado completen un cartell que té totes les garanties de triumfar.

Ja tinc ganes de veure'n el resultat.

Fotomàquina del temps

En Vier, de Patillades, va iniciar indirectamnet un meme que he trobat força interessant, així que aquí van els moments històrics (haguts o per haver) que jo fotografiaria si pogués viatjar amb una màquina del temps:
- Arquimedes formulant la llei de la flotació a la seva banyera.
- La final dels 100m llisos de les olimpíades del 2092.
- El gol de Koeman a Webley.
- Una actuació en directe del gran Houdini
- La separació dels continents
- El descens del Madrid a 2a
- El rei Artús desclavant a Excalibur de la roca.
- Ronaldinho jugant a futbol amb 10 anyets al carrer de la seva favela.

Apali, animeu-vos i viatgeu pel temps amb la vostra càmera de fotos ;-)

Puto clau

Aquest puto clau m'ha costat prop de 350€. Degut a l'alineació indeguda de Júpiter amb Venus, les forces electromagnètiques que afecten a la Terra van produïr un camp momentani sobre el clau per tal de posar-lo dret tot just quan jo passava amb la meva flamant FZ6. Com a conseqüència, aquest clau de poc menys de 12 cm es va introduir al pneumàtic de la moto qual llança de St. Jordi contra el drac, amb la diferència que a la llegenda, la llança de St. Jordi és la bona, i aquí el clau és un desgraciat.

Sort que les rodes d'aquests trastos no porten càmera d'aire i no rebenten com les dels cotxes, perquè sino ara potser estaria escrivint el post des de l'hospital.

Així que ja ho sabeu, quan circuleu pel carrer, vigileu amb el que hi ha pel terra.

Lost-addictes

Aquesta sèrie està deixant empremta. Després de l'aturada entre la 3a i la 4a temporada, ara ens han deixat un altre mes sense la dosi setmanal. Per sort, aquesta setmana torna Lost, esperem que amb més respostes i més enigmes a resoldre.

Si encara no us hi heu enganxat, aquí teniu 4 minuts apassionants per repassar les 4 temporades emeses.

Lostadictes, prepareu l'ADSL... d'aquí 2 dies els clients P2P tornaran a treure fum!

[Vist al sempre interessantíssim Microsiervos]

Alt standing

Quan en un pis de lloguer et diuen que la tele de l'imatge va inclosa, poc més fa falta per decidir-se :-)

Així que ja tenim piset a Lleida, piset molt xulo, amb molt estil i molt de glamour.